A principi de l’any 1985, un grup de dones inquietes, valentes i amb la creença que les persones poden canviar les coses quan s’ho proposen, començaren a raonar-se les seues idees respecte a la situació de les dones, a allò que elles creien que els faltava i a què pensaven que podia fer-se per donar-li solució. No eren temps fàcils per a aquestes aventures, la societat no acompanyava, més bé encara era reticent a que les dones començaren a tindre protagonisme com a subjectes socials i polítics, és a dir, a que cobraren força en igualtat de condicions que l’home, fora de l’àmbit domès-tic. Però elles igualment anaren fent gran eixe projecte inicial.

U
na conversa portà a altra, de vegades mantinguda al mateix carrer, perquè no hi havia llocs on les dones pogueren reunir-se, no podien anar a un bar a fer-se un cafè, no hi havia locals públics que pogueren utilitzar i no eren qüestions sobre les que pogueren fer fàcilment una convocatòria pública. Així que, de vegades en un encontre fortuït al carrer quan anaven a comprar, de vegades a casa d’alguna d’elles i altres vegades al voltant de la cafetera que Xonin va posar a la rebotiga de la sabateria que tenia al carrer Adolfo Millán, anaren donant forma a eixa inquietud que totes, d’una manera o d’una altra compartien, i anaren sumant noves veus i aportacions.

E
l 7 de febrer de 1985 es va formalitzar este projecte com associació de dones. Potser cap d’elles era conscient en aquell moment del pas tan significatiu que estaven donant. Una decisió que va suposar per a moltes haver de defensar la pròpia iniciativa a casa, entre els seus, o fer servir estratègies de diferents tipus per sortejar les dificultats domèstiques. També per a moltes va significar haver de defensar la seua decisió front a mirades i comentaris desafortunats del carrer, contra-ris al que estaven fent. Però no sols seguiren endavant sinó que la rebuda entre les dones del poble va ser excel·lent i al mes següent d’haver-se constituït com associació ja s’hi havien inscrit més de 400 sòcies. Això només pot significar que les dones de Foios tenien moltes ganes d’eixir de l’àmbit domèstic en el que estaven enclaustrades, que tenien ganes de compartir les seues inquietuds amb altres dones i sobretot de canviar les coses, de créixer, d’aprendre, de conèixer altres experiències, d’eixir al món.
Presentació
Diseny i Treballs fets per:
Presentació   -   Galeries   -   Teléfons d'Interés   -   Enllaços d'Interés   -   Contactar   -   Colaboradors   -   Noticies
Tel. 690.85.87.87
Pedro J. Cabrera
www.espacionet.net